Cansat i amb set, va arribar un cérvol a un llac. Després de beure, va observar el seu reflexe a l’aigua. En contemplar la seva bella cornamenta es va omplir d’orgull, però alhora es va posar trist per les seves fines potes. Sumit encara en aquests pensaments, va aparèixer un lleó que va començar a perseguir-lo. Va arrencar a córrer i va guanyar una gran distància, ja que la força dels cérvols està en les seves potes i la del lleó en el seu cor.
Mentre el camp va ser pla, el cérvol va guardar la distància que li salvava, però a l’entrar al bosc seves banyes es van enganxar a les branques i, no podent escapar, va ser atrapat pel lleó. A punt de morir, va exclamar per a si mateix:
– Ximple de mi!. Les meus potes, que no m’agradaven i pensava que em traïen, eren els que em salvaven. I els meus banyes, en què posava tota la meva confiança, són els que em perden.
Comença per acceptar-te tal com ets, mai saps què et pot aportar aquesta part de tu que rebutges. Valora i aprecia tota la teva persona, i tindràs una gran autoestima.
