Història d’un paquet de galetes.
Quan aquella tarda va arribar a la vella estació , van informar que el tren en què ella viatjaria es retardaria aproximadament una hora. L’elegant senyora una mica fastiguejada, va comprar una revista , un paquet de galetes i una ampolla d’aigua per passar el temps. Va buscar un banc a l’andana central i va seure preparada per a l’espera.
Mentre fullejava la revista un jove va seure al seu costat i va començar a llegir un diari. Llavors la senyora va observar com aquell noi sense dir una sola paraula estirava la mà, agafava el paquet de galetes, l’obria i començava a menjar despreocupadament.
La dona fent cara de pocs amics, es va molestar, i no volia ser grollera però tampoc deixar passar aquella situació, o fer com que no havia passat. Així que amb un gest exagerat va prendre el paquet i va treure una galeta. La va mostrar davant el jove i se la va menjar mirant-lo fixament als ulls. Com a resposta , el jove va prendre una altra galeta i mirant-se-la se la va posar a la boca tot somrient. A hores d’ara la senyora ja estava completament enutjada, així que va agafar una nova galeta i amb ostensibles senyals d’enuig se la va tornar a menjar, mantenint de nou la mirada al noi.
Aquell diàleg de mirades i somriures va continuar entre galeta i galeta, la senyora cada vegada més irritada i el noi cada vegada més somrient. Finalment la senyora es va adonar que en el paquet només quedava una última galeta.
– Per descomptat, va pensar, no serà tan groller, tan descarat .
Estava pensant mentre mirava alternativament al jove i al paquet amb una única galeta, quan amb calma el jove va allargar la mà, va prendre l’última galeta i amb molta suavitat la va partir exactament per la meitat, així, amb un gest molt amable, i va oferir la meitat d’aquella última galeta a la senyora, la seva companya de banc.
– ” Home, gràcies”, va dir la dona, prenent amb rudesa aquella meitat .
– “De res”, va contestar el jove, somrient suaument mentre es menjava la seva part.
Llavors el tren va anunciar la seva partida, la senyora es va aixecar furiosa del banc i va marxar al vagó. En arrencar, des de la finestreta del seu seient va veure el noi encara assegut a l’andana i va pensar:
– “Per descomptat que insolent , que mal educat , quins tipus de personas hi ha en aquest món, aquests joves …”, i mentres ho pensava no va deixar de mirar amb ressentiment al jove.
Aleshores va sentir la boca resseca, pel disgust que aquella situació li havia provocat. Va obrir la bossa per treure l’ampolla d’aigua i quina no seria la seva sorpresa quan va trobar, dins de la seva bossa, el seu paquet de galetes intacte.
Quantes vegades erròniament prejutges. Quantes vegades prens decisions precipitades que et fan valorar erròninanet a les persones i cometre les pitjors equivocacions. Quantes vegades ets tan desconfiat, que fa que prejutgis injustament i sense coneixements ni dades a persones i situacions. Quantes vegades no ets capaç de veure més enllà .
