El jove deixeble d’un filòsof savi arriba a casa d’aquest i li diu:
– Escolta mestre, un amic teu va estar parlant de tu amb malament….
-! Espera! – L’interromp el filòsof. ¿Ja has fet passar per les tres reixes el que vas a explicar?
– ¿Les tres reixes?
– Sí. La primera és la veritat. ¿Estàs segur que el que vols dir-me és absolutament cert?
– No. El vaig sentir comentar a uns veïns.
– Almenys ho hauràs fet passar per la segona reixa, que és la bondat. ¿Això que desitges dir, és bo per a algú?.
– No, en realitat no. Al contrari…
-! Ah, vaja!. L’última reixa és la necessitat. ¿És necessari fer-me saber això que tant t’inquieta?
– Francament, no.
– Llavors, va dir el savi somrient. Si no és veritat, ni bo, ni necessari, enterreu en l’oblit.
